Injecció (medicina)

Una injecció en medicina és la introducció de medicament o productes biològics al lloc d'acció mitjançant la punció a pressió en diferents teixits corporals mitjançant una xeringa i una agulla hipodèrmica o d'injecció.

Xeringues i agulles

Les Xeringues són en l'actualitat de plàstic, venen envasades en una bossa de silicona hermètica, són estèrils i s'utilitzen una sola vegada, a fi d'evitar riscos d'infeccions entre diversos pacients. Existeixen diverses mides de xeringues. Des de les més petites, amb capacitat d'un mil·lilitre o centímetre cúbic, que s'utilitzen sobretot per a l'administració d'insulina a pacients diabètics, fins a les més grans, amb capacitat de 20 mil·lilitres. Les més usuals són les de 3 i de 5 mil·lilitres.

Les agulles tenen un tub de metall i un adaptador de plàstic. Mitjançant aquest adaptador es fixa l'agulla a l'extrem inferior de la xeringa. Igual que les xeringues, les agulles també es subministren envasades individualment i estèrils, i s'utilitzen una sola vegada per evitar infeccions. Les agulles es fabriquen en diverses mides, les quals s'utilitzen segons la forma d'injecció.

Les injeccions són sempre hipodèrmiques, és a dir, que el líquid s'introdueix dessota la pell. Tanmateix, recentment s'ha proposat el desenvolupament de «nano-pegats» com a alternativa a les injeccions tradicionals. Els nano-pegats introduirien en la pell (i no dessota d'ella) la substància activa d'una manera indolora, segura i, en el cas de les vacunes, més eficient.^[1]

Tipus d'injecció

Hi ha quatre formes d'injeccions: intravenosa, intramuscular, subcutània i intradèrmica

Injecció intravenosa

En la injecció intravenosa o endovenosa s'introdueix l'agulla a través de la pell en una vena. El líquid entra per tant en el sistema sanguini i es distribueix ràpidament por tot el cos.

Injecció intramuscular

En la injecció intramuscular l'agulla penetra en un teixit muscular, depositant el líquid en aquest lloc. Des d'allà el cos el va absorbint lentament a través dels vasos sanguinis capil·lars.

Injecció subcutània

En la injecció subcutània l'agulla penetra molt poc espai per dessota la pell, l'angle d'injecció respecte a la pell ha de ser de 90 graus o 45°, el líquid es diposita en aquesta zona, des d'on és igualment absorbida de forma lenta por tot l'organisme.

Injecció intradèrmica

En la injecció intradèrmica l'agulla penetra només a la pell (dermis) en un angle de 15º paral·lel a l'eix longitudinal de l'avantbraç. La injecció ha de ser lenta i, si és correcta, apareixerà una petita pàpula en el punt d'injecció que desapareix espontàniament en 10 - 30 minuts. El producte biològic serà absorbit de forma lenta i local.

Altres tipus menys habituals

intraarterial, a una artèria
intracardíaca, al cor
intraòssia, en un os
intratecal, en el canal de la columna vertebral
intraperitoneal, en el peritoneu
intravesical, a la bufeta urinària

Agulla hipodèrmica

Fou inventada en 1853 per Alexander Wood, metge d'Edimburg, la seva esposa patia un càncer incurable, precisament per a injectar-li morfina. Fou la primera persona a rebre aquesta droga per aquesta via i la primera a adquirir l'hàbit de l'agulla.

L'invent fou possible gràcies al fet que l'irlandès Francis Rynd (1811-1861) havia inventat l'«agulla buida» en 1844.

Però qui verdaderament popularitzà el mètode fou el metge francès Charles Gabriel Pravaz (1791-1855), que dissenyà una xeringa, precursora de les actuals, però amb pistó el mateix any que Wood.

Més tard, Williams Fergusson (1808-1873) la simplificà i llavors el fabricant Luer la industrialitzà amb una forma similar a les utilitzades en l'actualitat.

El concepte era conegut des de l'antiguitat, ja Galeno utilitzà i descrigué mètodes d'injecció; tanmateix les injeccions aprofitaven incisions o es practicaven, la invenció de l'agulla hipodèrmica fou, per tant, un gran avanç.